Statement
El pas del temps i el sentiment de nostàlgia que en resulta d'aquest són dos temes que volia plasmar en aquest projecte, i això ho tenia clar des del principi. Ara doncs, només necessitava trobar la manera de transmetre el missatge mitjançant algun element que convidés a la reflexió.
Volia realitzar un projecte semblant al de Irving Penn, on aquest fotografia diverses burilles que es troba a terra, donant importància a un element que considerem totalment irrellevant. Dotant-lo de significant i convidant a l'espectador a reflexionar entorn aquest.
Havia de trobar la meva "burilla".
Així doncs, em va passar pel cap... I si fotografiés dents de llet?
Les dents de llet són un element molt important i amb molt significat a la nostra cultura, fins al punt que tenim tota una tradició entorn aquestes. Quan som petits ens fa molta il·lusió que ens caiguin les dents, ja que tindrem regals i associem la caiguda d'aquestes amb fer-nos grans (i sembla ser que això ens fa il·lusió).
A mesura que ens van quedant poques dents de llet, però, aquestes ganes cada vegada són menors. Ja no ens fa tanta il·lusió fer-nos grans, ja que sabem que quan ens hagin caigut totes, ja no hi haurà res a celebrar.
Crec que aquesta idea té molta potència. M'agradava molt la relació entre les dents de llet i fer-se gran amb tot el que això comporta. Són dos coses aparentment molt distants però que reflexionant una mica, ens adonem que tenen molt a veure.
En un principi, tenia pensat realitzar fotografies de les meves dents de llet, ajuntar totes les que tenia guardades i fer fotos a cada una d'elles, però, vaig pensar que si feia això, de seguida hauria acabat i obtindria únicament un seguit de fotografies de dents semblants i de la mateixa persona, és a dir jo, de manera que em semblava que les tres primeres fotos estarien bé però a partir d'allà, semblaria que hi ha molt "relleno".
Així doncs, vaig pensar... I si demanés a familiars i amics que em deixessin un parell de dents i faig fotografies de dents de vària gent? Sens dubte, sonava tot molt estrany, però m'agradava la idea a la vegada. Sabia que totes es veurien semblants entre elles (al cap i a la fi, són dents, tampoc poden ser tant diferents) però el fet de que fossin de vàries persones crec que era força rellevant en quan a missatge, crec que li aporta força.
El resultat ha estat un seguit d'imatges en blanc i negre de dents diverses, el qual he acompanyat d'un fotomuntatge, que em sembla bastant més interessant que les fotos en si. Allà es veuen les fotos una rere l'altre a molta velocitat, cosa que fa que s'apreciï molt més lo diferents que són les dents entre elles, ja que únicament és la forma d'aquestes la que varia i no la disposició de la fotografia.
Crec que si aconsegueixo que l'espectador reflexioni entorn a les històries que poden haver-hi darrere aquestes dents o sobre la vida de la persona a la que pertany ja hauré aconseguit el meu objectiu.
